dimecres, 16 de setembre del 2020

MICRORELAT DE POSTCONFINAMENT 20

MESURES DE PREVENCIÓ

M’entretinc a contemplar un grup d’adolescents asseguts en un banc sota un avet monumental que els proporciona ombra. Deu ser l’hora de descans de mig matí perquè l’indret està sembrat d’aquests petits grupets que conversen animadament, segurament comentant les primeres impressions d’un curs que acaben d’encetar. Seuen de costat, sense cap distància, un parell noies a la falda del noi corresponent que les abraça per la cintura. No n’hi ha cap que dugui mascareta, ni penjant al sotabarba ni gronxant de l’orella, com sembla que s’ha posat de moda.

Mentre em trobo reflexionant sobre la inutilitat d’algunes normes higièniques i sanitàries que ens han imposat, se sent el so d’un timbre un xic llunyà que deu advertir els nois i noies de la represa de la seva activitat lectiva. A poc a poc es van aixecant i comencen el camí de retorn a les aules, ho fan cançonerament, sense convicció, amb el posat desmenjat a què ens tenen acostumats els nois i noies d’aquesta edat. Abans d’entrar per la porta de l’edifici, tots s’han col·locat la mascareta que devien dur a la butxaca i s’han anat separant de manera que entre uns i altres hi ha més d’un metre. Sota el llindar de la porta hi ha un dispensador d’hidrogel que tots acaben usant. Està molt bé això de respectar les normes. Contagi, allò que se’n diu contagi, segur que en aquest centre no n’hi haurà.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada