MESURES DE PREVENCIÓ
M’entretinc a contemplar un grup d’adolescents asseguts en
un banc sota un avet monumental que els proporciona ombra. Deu ser l’hora de
descans de mig matí perquè l’indret està sembrat d’aquests petits grupets que
conversen animadament, segurament comentant les primeres impressions d’un curs
que acaben d’encetar. Seuen de costat, sense cap distància, un parell noies a
la falda del noi corresponent que les abraça per la cintura. No n’hi ha cap que
dugui mascareta, ni penjant al sotabarba ni gronxant de l’orella, com sembla
que s’ha posat de moda.
Mentre em trobo reflexionant sobre la inutilitat d’algunes
normes higièniques i sanitàries que ens han imposat, se sent el so d’un timbre
un xic llunyà que deu advertir els nois i noies de la represa de la seva
activitat lectiva. A poc a poc es van aixecant i comencen el camí de retorn a
les aules, ho fan cançonerament, sense convicció, amb el posat desmenjat a què
ens tenen acostumats els nois i noies d’aquesta edat. Abans d’entrar per la
porta de l’edifici, tots s’han col·locat la mascareta que devien dur a la
butxaca i s’han anat separant de manera que entre uns i altres hi ha més d’un
metre. Sota el llindar de la porta hi ha un dispensador d’hidrogel que tots
acaben usant. Està molt bé això de respectar les normes. Contagi, allò que se’n
diu contagi, segur que en aquest centre no n’hi haurà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada