PASSEIG DE DIUMENGE A LA TARDA
Xino-xano, amb la prudència que aconsella l’estat del braç
de la Dolo, ens hem acostat fins a la Roureda del Cantarell. Ha estat un bonic
passeig de mitja tarda de diumenge que ens ha portat a un indret que feia temps
que no trepitjàvem. L’espai, únic per la mida i edat dels roures, ja l’havia
retratat en un poema de Concert per a
ploma i veus trencades (2009):
Sota el fosc
sostre de fulles
ufanoses,
retallades,
d’aquests
roures centenaris
que han viscut aplecs humils,
m’acomodo
damunt l’herba
recremada de
l’estiu
i obro els
ulls i les orelles
a
l’esplèndida harmonia
dels secrets
imaginables
que
destil·la aquest indret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada