dilluns, 7 de setembre de 2020

MICRORELAT DE POSTCONFINAMENT 13

 PASSEIG DE DIUMENGE A LA TARDA

Xino-xano, amb la prudència que aconsella l’estat del braç de la Dolo, ens hem acostat fins a la Roureda del Cantarell. Ha estat un bonic passeig de mitja tarda de diumenge que ens ha portat a un indret que feia temps que no trepitjàvem. L’espai, únic per la mida i edat dels roures, ja l’havia retratat en un poema de Concert per a ploma i veus trencades (2009):

Sota el fosc sostre de fulles

ufanoses, retallades,

d’aquests roures centenaris

que han  viscut aplecs humils,

m’acomodo damunt l’herba

recremada de l’estiu

i obro els ulls i les orelles

a l’esplèndida harmonia

dels secrets imaginables

que destil·la aquest indret.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada