CIGRONS CUITS
La dieta mediterrània que ens hem imposat ens obliga, a la meva dona més que no pas a mi, a tenir cigrons al plat un dia per setmana. No cal dir que per una lliura de cigrons no compensa fer gaire enrenou a casa, per tant els comprem cuits. Avui és dijous i a casa és dia de gra, no de paella. M’acosto a la botigueta del carrer de sota i estic de sort perquè només tinc una clienta al davant. “Seran dos amb trenta-cinc!”, em diu la Matilde. I mentre m’entretinc comptant les monedes perquè veig que disposo de força xavalla m’afegeix una informació: “Aquesta setmana, tanquem, eh!” “Feu vacances?”, demano amb un punt d’estranyesa mentre li lliuro el preu exacte. “I ara, no. Vull dir que baixem la persiana. Em jubilo i la meva filla ha trobat feina de caixera en un supermercat. Em sap greu, però...” “Doncs sí, un bon greu. On trobaré gra cuit al punt just?” Després d’afegir-hi algunes observacions i bons desitjos per a la nova etapa de la seva vida des de la meva experiència de jubilat, me’n torno a casa amb un deix de desànim. Al veral han tancat la merceria, el colmado, la fruiteria, el quiosc, la bacallaneria... I a la carnisseria hi veig cada vegada menys gent. Els supermercats han acabat amb la vida de barri. I aquest collons de pandèmia l’acabarà de rematar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada