NORMALITAT
Al tombant de la tarda, quan aquest sol de darreries d’estiu
comença a declinar, surt a fer el tomb habitual amb el rellotge de polsera
modern que comptabilitzarà els 10.000 passos que li van aconsellar. D’alguna
cosa deu servir aquest hàbit, perquè des que s’hi ha avesat se sent més
lleugera i l’esquena ha deixat de torturar-la quan s’està més de mitja hora
asseguda al sofà.
Emprèn la caminada seguint el sender de vora el Gurri,
aquell que han d’anar refent a cada riuada perquè se’ls enduu la meitat de la
sorra que hi compacten, arriba fins al pont del Bruguer, esplèndida construcció
medieval que fa goig de mirar, gira cua, reprèn el camí per l’altra riba del
riu travessant el pot de ferro, arriba fins al parc Roca Viñas, el creua,
emprèn el camí vora el riu fins als meandres que hi ha sota la Font dels Frares
(de la qual ja només en queda el nom), i retorna a casa a pas viu.
De tornada s’adona que amb prou feines si s’ha creuat amb
mitja dotzena de persones. Que diferent dels primers dies després del
confinament, quan aquest indret s’havia convertit en una rambla on tothom
s’esmerçava per recuperar la vitalitat a força de fer esport! Si no fos per la
mascareta que duu posada, diria que tot ha tornat a la normalitat. De fet tot
seria prou normal si no la bombardegessin tothora amb informacions repetitives
i depriments sobre l’evolució del Covid-19. Es diria que pretenen tenir-nos a
tots acollonits a força de recordar-nos a cada moment el nombre d’infectats,
d’ingressats, de morts...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada