JUBILACIÓ
Val a dir que hom espera l’arribada d’aquesta etapa de la
vida amb la il·lusió de no estar pendent d’horaris i poder dedicar temps a
aquelles activitats que ha anar ajornant al llarg de la vida laboral activa segurament
amb la inconscient voluntat de poder seguir actiu com més anys millor.
Certifico la validesa d’aquestes expectatives i per res del món tornaria a la
meva professió de mestre, tot i reconèixer que n’he gaudit d’allò més i he
estat enormement afortunat per poder dedicar-me a la que considero la millor
professió del món. (Suposo que cadascú deu opinar el mateix de la seva.) Ara
bé, també cal considerar alguns inconvenients i entrebancs: a mesura que
guanyem anys, el temps accelera la velocitat i el veus passar a tota llet; cada
dia descobreixes una nova xacra per afegir al catàleg de dolències; la
inactivitat física del període de confinament m’ha afectat la biga de
l’esquena, i segur que mai més en serà d’altra; aquesta setmana se m’ha inflat
el segon dit del peu esquerre; el dentista ha decidit que l’incisiu superior
que volíem conservar ha arribat a la fi de la seva vida útil i l’ha esborrat de
la geniva, deixant-hi una porta per on s’escapen les esses i els capellans...
Sort en tinc de la mascareta que em permet fer vida normal i
mantenir relacions socials sense que els meus interlocutors es fixin
inexorablement en la meva precària dentadura amb posat de commiseració!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada