dilluns, 14 de setembre de 2020

MICRORELAT DE POSTCONFINAMENT 19

 ESTRÈS

Fa quatre mesos que figura que treballa a casa, en allò que en diuen teletreball. Avui es reincorpora a la feina de forma presencial després d’un mes de vacances. Té la immensa sort de pertànyer a la categoria de persones que tenen feina fixa i ben pagada de per vida gràcies a unes oposicions que, tot s’ha de dir, va haver de gruar durant tres anys per aconseguir guanyar-les. I ara resulta que forma part de la plantilla de funcionaris del SEPE, una mena d’ironia de la vida que li hauria de recordar a cada moment que és un privilegiat, si atenem els expedients que tracta i la documentació que passa per les seves mans dia rere dia.

S’asseu a la taula que tenia assignada i veu davant seu una pila de documents i carpetes que esperen la seva intervenció per anar donant sortida a sol·licituds de prestacions de diversa mena que es troben aturades per l’allau sobrevingut d’uns mesos ençà a causa dels ERTO i els ERO i tota aquesta mandanga. “Marededéu!”, exclama quan s’adona de la mida de la pila. “No t’equivoquis d’objectiu, Manel.”, diu una veu des de la taula del costat. Ell posa cara d’interrogant i l’interlocutor afegeix: “L’objectiu no és treure’ns aquests expedients del damunt quan abans. Es tracta de demostrar que calen dues o tres persones més per tramitar-los. O sigui que a poc a poc i bona lletra.”

En Manel obre el primer dossier disposat a comprovar els documents i justificants que conté de forma minuciosa. Només faltaria que per voler imprimir un punt de rapidesa al procediment es desviés de l’objectiu o, déu no ho vulgui, cometés algun error imperdonable en el càlcul de la prestació sol·licitada.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada