COM S’HO FARAN?
Bar de la cantonada, dilluns pels volts de les 9 del matí.
En una de les tres taules que van instal·lar com a terrassa provisional després
del confinament, quatre homes d’edat avançada i sense protecció de mascareta comencen
la seva jornada: el que està arrambat a la paret, amb barba de tres dies, es
mira pensatiu el tallat que té al davant; el de la seva dreta, calb i amb els
quatre cabells mal pentinats, comença amb un cigaló, el de l'esquerra, que deu
ser el més fredolic perquè porta jersei, hi va més fort amb un got de barreja;
el que està d’esquena al carrer esmorza un entrepà de pernil que fa tirar avall
amb la primera cervesa del dia.
El mateix bar, el mateix dia a les 11 del matí. De les tres
taules, n’hi ha dues ocupades, però nosaltres ens fixarem en la primera on hi
ha els mateixos quatre comensals que hi hem deixat de bon matí. Ara el paisatge
damunt la taula ha variat una mica i s’ha incrementat el nombre de tasses,
gotets de cafè i quintos buits. L’home calb explica amb vehemència alguna
anècdota mentre els altres semblen escoltar amb cara de resignació, i el que
portava jersei se’l treu en comprovar que el sol ja comença a picar de valent.
El mateix bar, el mateix dia a les 4 de la tarda. Les tres
taules ocupades, però seguirem fixant-nos en la primera, perquè ja en coneixem
els estadants: l’home mal afaitat té al davant set fitxes de dòmino
arrenglerades amb un cafè i una copa de conyac; l’home calb remena les fitxes
sobreres i procura no vessar la copa que ja té força apurada; els que duia
jersei, el deu haver deixat a casa; el que està d’esquena al carrer segueix amb
la cervesa, estudiant les fitxes que li han tocat.
El mateix bar, dimarts pels volts de les 9 del matí. A la
primera de les tres taules que van instal·lar com a terrassa provisional després
del confinament, quatre homes d’edat avançada i sense protecció de mascareta comencen
la seva jornada: el que està arrambat a la paret, amb barba de tres dies, es
mira pensatiu el tallat que té al davant; el de la seva dreta, calb i amb els
quatre cabells mal pentinats, comença amb un cigaló, el de la dreta, que deu
ser el més fredolic perquè porta jersei, hi va més fort amb un got de barreja;
el que està d’esquena al carrer esmorza un entrepà de pernil que fa tirar avall
amb la primera cervesa del dia.
...
En una situació normal, sense pandèmia ni mesures de prevenció com les que estem avesats a respectar, faria aquesta reflexió: “No els caurà la casa al damunt, no, a aquests quatre.” Però ara em veig obligat a canviar-la: “Què collons faran aquests quatre si ens tornen a confinar i tanquen els bars?”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada