dilluns, 21 de setembre de 2020

MICRORELAT DE POSTCONFINAMENT 25

 NO PODIA SER!

Vaig pel carrer sense mascareta amb una certa sensació d’inseguretat. La gent amb qui em creuo tampoc no en porta, la qual cosa em neguiteja una mica. Davant la farmàcia, on sempre hi ha tres o quatre clients esperant tanda, la vorera està buida, però a l’interior de l’establiment hi compto ben bé mitja dotzena de persones. M’adono que han desaparegut els cartells que des de fa uns mesos lluïen a la porta de totes les botigues advertint de les necessàries mesures de seguretat. Les terrasses del passeig i de la plaça són plenes de gent; els cambrers que hi serveixen no duen cap protecció. Deu ser que hem tornat a una normalitat que tothom pronosticava que trigaria anys en arribar? I hauria arribat així, de cop, sense cap avís ni cap procés gradual de recuperació de les llibertats perdudes?

-Què, noi? Et penses llevar o mires d’anar fent el ronso per veure si t’estalvies de fer dissabte? –la veu de la meva dona em retorna a la trista realitat.  

I és que ja ho sé que és dilluns, però a casa fa molt de temps que l’aprofitem per fer dissabte, des que ens vam adonar que el cap de setmana, amb tota la tribu rondant pel pis, la feina de neteja esdevenia un punt inútil.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada