dilluns, 21 de setembre de 2020

MICRORELAT DE POSTCONFINAMENT 26

INTOXICAT

Mireu, jo soc de lectura habitual de diari, de seguir el telenotícies comarques, el telenotícies migdia i el del vespre per assegurar-me que no se m’escapa res abans d’anar a dormir. Però haig de reconèixer que d’un temps ençà estic patint una sobresaturació d’informació que m’està intoxicant, i m’he tornat més suspicaç, irritable i intolerant. Us ho confesso a vosaltres, però a la meva companya de viatge, que és qui me n’ha fet adonar i més ho pateix, de moment no li he volgut reconèixer, per tant us demano que em vulgueu mantenir el secret.

Em passo hores repassant el diari i renegant, mirant la tele i insultant amb fruïció polítics, jutges, fiscals, família reial... Les blastomies més abjectes se les enduen els de Vox, però els de Ciutadans, PP i sociates també reben sense contemplació. Darrerament he començat a fer-ho amb els d’aquí, els que em són més propers, perquè el seu grau d’estupidesa m’està neguitejant una cosa de no dir. Si a tot això hi afegim el bombardeig constant de dades relatives a aquest collons de pandèmia, dades que sovint són contradictòries o interessadament i subreptíciament comparades, el quadre clínic que presento comença a ser preocupant.

He decidit fer teràpia abans que les bestieses que comencen a venir-me a la ment (camps d’extermini, aplicació de la guillotina...) acabin esbarriant-me el poc d’intel·ligent que encara resta al meu cervell. Del diari, que segueixo comprant per militància, n’aprofito els mots encreuats i els sudokus; de la tele, em miro els concursos perquè trobo que és una bona manera de mantenir viva la memòria. I mato les hores escrivint ximpleries com aquesta i llegint, sobretot llegint. Us recomano “No soc aquí” de l’Anna Ballbona, que retrata amb sàvia ironia un univers de pagès periurbà que m’ha transportat a la infantesa; a la tauleta tinc preparat “La clau anglesa” d’en Toni Pladevall.

Entre tots estic segur que són prou capaços de fer-me perdre el senderi, però no aconseguiran que perdi les arrels! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada