INTOXICAT
Mireu, jo soc de lectura habitual de diari, de seguir el
telenotícies comarques, el telenotícies migdia i el del vespre per assegurar-me
que no se m’escapa res abans d’anar a dormir. Però haig de reconèixer que d’un
temps ençà estic patint una sobresaturació d’informació que m’està intoxicant,
i m’he tornat més suspicaç, irritable i intolerant. Us ho confesso a vosaltres,
però a la meva companya de viatge, que és qui me n’ha fet adonar i més ho
pateix, de moment no li he volgut reconèixer, per tant us demano que em vulgueu
mantenir el secret.
Em passo hores repassant el diari i renegant, mirant la tele
i insultant amb fruïció polítics, jutges, fiscals, família reial... Les
blastomies més abjectes se les enduen els de Vox, però els de Ciutadans, PP i
sociates també reben sense contemplació. Darrerament he començat a fer-ho amb
els d’aquí, els que em són més propers, perquè el seu grau d’estupidesa m’està
neguitejant una cosa de no dir. Si a tot això hi afegim el bombardeig constant
de dades relatives a aquest collons de pandèmia, dades que sovint són
contradictòries o interessadament i subreptíciament comparades, el quadre
clínic que presento comença a ser preocupant.
He decidit fer teràpia abans que les bestieses que comencen
a venir-me a la ment (camps d’extermini, aplicació de la guillotina...) acabin
esbarriant-me el poc d’intel·ligent que encara resta al meu cervell. Del diari,
que segueixo comprant per militància, n’aprofito els mots encreuats i els
sudokus; de la tele, em miro els concursos perquè trobo que és una bona manera
de mantenir viva la memòria. I mato les hores escrivint ximpleries com aquesta
i llegint, sobretot llegint. Us recomano “No soc aquí” de l’Anna Ballbona, que
retrata amb sàvia ironia un univers de pagès periurbà que m’ha transportat a la
infantesa; a la tauleta tinc preparat “La clau anglesa” d’en Toni Pladevall.
Entre tots estic segur que són prou capaços de fer-me perdre el senderi, però no aconseguiran que perdi les arrels!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada