FALSA ALARMA
–Paula, una mica de ‘brillo’, que tornarem a fer salat!
La Mercè, abans d’acabar de prendre’s el cafè amb llet de l’esmorzar,
prepara les dues torrades amb mantega i melmelada de la filla que és una mica
cançonera, especialment quan la realitat li imposa un punt de pressa.
–Tornarem a arribar tard, i ara l’hora d’entrada a l’escola
és sagrada. Ja ho vas veure ahir.
Per tota resposta, pel canal de passadís li arriben dos
sonors eixavuiros que la posen en alerta.
–Ai, marededéu, que ja hi som! Et trobes bé? –diu la mare,
mentre per dintre pensa que en Pere ja se n’ha anat a treballar, que haurà de
trucar a l’escola, que haurà d’avisar a la feina, que haurà d’anar al CAP
perquè li facin la prova aquesta. Ja es veu amb la filla fent quarantena dues
setmanes i el grup de mares de whatsapp bullint i acusant-la com a culpable del
tancament de l’aula.
La Paula entra a la cuina tota feliç. D’ençà que torna a
haver-hi escola, se la veu contenta tothora i amb ganes de fer coses, no com
durant el confinament del curs passat, amb aquella cara de desmenjada tot el
sant dia.
–Posa’t el termòmetre –ordena la mare mentre li acosta la mà al
front per comprovar la temperatura.
–Ai, mare, estàs histèrica, eh! Només he eixavuirat. Ho faig
cada dia quan em llevo.
La Mercè, quan comprova que el petit display del termòmetre marca
una temperatura de 36,7o, respira alleujada. “Hem salvat un altre
dia.”, es diu per a si mateixa. I és que a l’escola de Senet de Llac no hi ha
cap cas positiu, però a l’institut que tenen al costat ja han tancat dues aules
de primer d’ESO.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada