dimecres, 9 de setembre de 2020

MICRORELAT DE POSTCONFINAMENT 15

 PRIMER DIA


La mare li ha explicat un munt de vegades que com que ja és gran aquest any anirà a la mateixa escola que la seva germana. Tot i que no acaba de fer-se a la idea de tot el que comporta deixar la llar d’infants i aterrar a la secció d’educació infantil d’una escola, la il·lusió amb què li ho ha explicat la mare fa que de moment ho visqui de manera prou positiva i que en parli amb missatges esperançadors. La mare, però, coneixedora del poc que li agraden els canvis, sap que passaran una setmana complicada.

De bon matí, amb la motxilla vermella farcida amb tots els fòtils que l’escola els ha demanat, emprèn el camí de l’escola lluint una mascareta decorada amb el cargol d’en Mic. Ha costat déu i ajut que se la volgués posar, perquè durant tot aquest temps no n’ha volgut portar mai i li han respectat per allò que en els de la seva edat era optativa.

La senyoreta els espera a l’entrada de l’escola. “Hola, Roger! Quina motxilla més maca! A veure que mirarem la temperatura. Molt bé! Posa’t una mica de gel a les mans i ves a fer fila.” El noi gira sobre els seus talons i corre a abraçar les cames de la mare. “Vinga, Roger. Que t’ho passaràs molt bé. Has vist que a la fila hi tens en Guillem? Éreu molt amics a la llar d’infants.” Finalment aconsegueix convèncer-lo, i una mica de mala gana travessa la frontera de la porta per incorporar-se a la fila. La mare, força satisfeta, el veu allunyar-se cap a l’interior de l’escola.

A migdia, espera el fill amb un punt d’inquietud pels resultats de la primera experiència. Encara no ha acabat de sonar el timbre que veu aparèixer la fila dels de P3 pel passadís amb en Roger davant de tot. “On tens la teva mascareta? La del cargol d’en Mic.”, demana intrigada en comprovar que en porta una d’estampada amb caramels. “La té en Guillem. A mi m’agrada més aquesta de la Paula. Me la deixa i demà la hi tornaré.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada