ATENCIÓ VIRTUAL
Fa un mes i mig que es va fer una analítica completa, un electro, un
ecocardiograma i una altra prova de la qual ha oblidat el nom perquè era d’allò
més estrany. El cor li va clavar un bon ensurt fa un parell d’anys i ara s’ha
de cuidar, ha de vigilar amb l’alimentació, ha de ser curós a l’hora de prendre
les medecines, i periòdicament ha de realitzar un munt de proves que fa de bon
grat perquè és prou conscient del que s’hi juga.
Ah, minyons, però va arribar aquesta merda de pandèmia i les
proves que s’havia de fer per l’abril es van anar ajornant, ajornant, fins que
finalment, cap a mitjans de juliol va aconseguir hora i tanda per poder
sotmetre’s a la inspecció d’unes màquines que d’entrada sempre generen un cert
recel.
El van informar que en poc més de quinze dies tindrien els
resultats. Podeu comptar que d’ençà ha viscut amb el punt de neguit de no
saber-ne els resultats i, atesa la seva condició d’aprensiu, ha trucat
repetides vegades al CAP i fins i tot s’hi ha plantat personalment
interessant-se pel diagnòstic de la seva salut. Sempre ha obtingut la mateixa
resposta: “El doctor avaluarà els resultats i ja el trucarà per informar-lo.”
Avui, finalment, ha rebut la trucada que l’ha
tranquil·litzat. Tot està dintre la normalitat que s’espera d’un organisme amb
setanta anys de vida a l’esquena. “Com és que heu trigat tant a donar-me els
resultats?”, ha gosat interrogar. “Si hagués sortir alguna cosa malament,
l’hauríem trucat de seguida, però com que tot estava en ordre...”
Ha estat a punt de parlar-li del mes i mig llarg que ha viscut amb el neguit corcant-lo tothora, però ha desistit perquè, al capdavall, ja està força acostumat al ritme de treball i punt d’eficàcia de la sanitat pública. Ho considera un mal menor. Es limita a dir-se a si mateix: “Els convindrien 50 anys treballant a la fàbrica com jo, i gruant tothora per no perdre la prima de productivitat.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada