dijous, 17 de setembre de 2020

MICRORELAT DE POSTCONFINAMENT 22

 ATENCIÓ VIRTUAL

Fa un mes i mig que es va fer una analítica completa, un electro, un ecocardiograma i una altra prova de la qual ha oblidat el nom perquè era d’allò més estrany. El cor li va clavar un bon ensurt fa un parell d’anys i ara s’ha de cuidar, ha de vigilar amb l’alimentació, ha de ser curós a l’hora de prendre les medecines, i periòdicament ha de realitzar un munt de proves que fa de bon grat perquè és prou conscient del que s’hi juga.

Ah, minyons, però va arribar aquesta merda de pandèmia i les proves que s’havia de fer per l’abril es van anar ajornant, ajornant, fins que finalment, cap a mitjans de juliol va aconseguir hora i tanda per poder sotmetre’s a la inspecció d’unes màquines que d’entrada sempre generen un cert recel.

El van informar que en poc més de quinze dies tindrien els resultats. Podeu comptar que d’ençà ha viscut amb el punt de neguit de no saber-ne els resultats i, atesa la seva condició d’aprensiu, ha trucat repetides vegades al CAP i fins i tot s’hi ha plantat personalment interessant-se pel diagnòstic de la seva salut. Sempre ha obtingut la mateixa resposta: “El doctor avaluarà els resultats i ja el trucarà per informar-lo.”

Avui, finalment, ha rebut la trucada que l’ha tranquil·litzat. Tot està dintre la normalitat que s’espera d’un organisme amb setanta anys de vida a l’esquena. “Com és que heu trigat tant a donar-me els resultats?”, ha gosat interrogar. “Si hagués sortir alguna cosa malament, l’hauríem trucat de seguida, però com que tot estava en ordre...”

Ha estat a punt de parlar-li del mes i mig llarg que ha viscut amb el neguit corcant-lo tothora, però ha desistit perquè, al capdavall, ja està força acostumat al ritme de treball i punt d’eficàcia de la sanitat pública. Ho considera un mal menor. Es limita a dir-se a si mateix: “Els convindrien 50 anys treballant a la fàbrica com jo, i gruant tothora per no perdre la prima de productivitat.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada