dijous, 31 de març del 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 53

“AVIAM”

No és una paraula acceptada per l’IEC, no la trobarem al diccionari; és una forma col·loquial molt estesa (també “veiam” i “aveiam”) i ahir em vaig adonar que l’Antoni Bassas la utilitzava en la seva columna habitual del diari “Ara”, per tant lluita per fer-se un lloc en el llenguatge estàndard dels mitjans de comunicació i se li ha de donar un cop de mà.
Es tracta de la fusió de l’expressió “a veure” i la forma arcaica de l’imperatiu “vejam” que la llengua oral ha convertit en una paraula nova. No us estigueu de fer-la servir en parlar; jo d’ara en endavant també l’escriuré. Així és com es manté viva una llengua, acceptant paraules d'origen oral i procurant filtrar els barbarismes.
“Aviam com acaba tot això de la guerra d’Ucraïna! Jo li dono un parell de setmanes de vida, perquè amb l’arribada del bon temps els tancs d’en Putin acabaran quedant atrapats i enfangats. Ha fet tard.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada