FEIA MASSA DIES QUE EM MOSSEGAVA LA LLENGUA

Segur que algú em dirà que mirar-se les coses des de la distància que t’aporta objectivitat és una mica de traïció a les argumentacions que s’haurien de fer amb coneixement de causa des de la proximitat. En tot cas, la meva carrera docent al llarg de quatre dècades em sembla que deu donar prou de si per considerar-me amb un cert dret a donar la meva opinió.
Sempre m’he considerat un privilegiat, tot i que la meva condició de mestre de l’escola subvencionada i més endavant concertada em situava força per sota de les condicions que tenien els mestres de l’escola pública que, aquests sí, s’haurien de considerar uns autèntics superprivilegiats amb menys hores lectives i feina garantida de per vida (de no ser que assassinis algun alumne).
M’he considerat un privilegiat per diverses raons:
-He pogut dedicar-me sempre a una tasca apassionant, viscuda com un servei a la comunitat i, en sentit ampli, al meu país.
-He tingut més vacances que cap altre treballador de qualsevol altre sector.
-He tingut una jornada laboral de presència curta que m’ha permès, tot i les hores que hi he dedicat a casa, disposar de molt de temps per a la meva segona vocació: escriure.
-En l’exercici de la meva professió he pogut realitzar tots els papers de l’auca.
Mai no m’he amagat de reconèixer aquests privilegis, ni tan sols quan la saviesa popular llançava alguns dards contra la meva professió, que sempre he considerat la més important de qualsevol societat.
Segurament un dels retrets més insistents que les famílies han fet al nostre model escolar és l’excés de vacances dels nois i noies durant l’estiu, un extrem amb el qual sempre els he donat la raó. El comentari de tots els mestres quan els nois i noies tornaven a mitjan setembre a l’escola era sempre el mateix: “Ho han oblidat tot!” Em sembla un argument prou ferm com per valorar positivament la iniciativa del Departament d’Educació d’avançar l’inici del curs, de la mateixa manera que considero un despropòsit la contraprestació de fer jornada intensiva (ja té pebrots aquesta consideració) durant tot el mes de setembre.
La resposta dels sindicats de l’escola pública ha estat per aplaudir. De debò que tindreu els sants ovaris de fer cinc dies de vaga amb tot el que els ha caigut a les famílies durant aquests dos cursos?
No podreu preparar el curs? A veure, la vostra jornada laboral és de 37,5 hores, de les quals només deveu tenir-ne 20 de lectives i 5 més de permanència al centre. La resta són hores de treball a casa (que m’agradaria veure qui les compleix!). El mes de juliol és laborable i destinat a formació personal. Em voleu dir quants de vosaltres hi heu dedicat alguna hora més enllà de la primera setmana, a aquest compromís? Doncs, apa, durant el mes de juliol (en jornada de matins, perquè altrament us podríeu estressar), dediqueu temps a la programació del curs vinent i veureu com el dia 1 de setembre està tot a punt.
I feu el favor de retirar la convocatòria de vaga, que l’única cosa a què contribuirà serà a afegir un nou element de desprestigi d’una professió que, si tothom qui l’exerceix ho fes des de la vocació i la consciència d’un servei públic a la societat, fa molt de temps que tothom la tindria en una consideració molt més alta, tal i com es mereix qui té la responsabilitat de formar i preparar els ciutadans del futur, que són els que hauran de millorar i transformar un món que a mi cada dia que passa em fa més pena.