“SURRA”
Es refereix al cop donat amb la mà a les galtes del cul. Podria semblar que és un castellanisme, però aquesta paraula és perfectament correcta en català, tot i que sembla evident que la vam adoptar de la llengua castellana. De totes maneres, el seu origen segurament és basc.“Si et torno a veure enfilat al cirerer, et clavaré una surra que te’n recordaràs uns quants dies.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada