“PODER”
Amb dedicatòria a en Josep Font, fidel i sofert seguidor d’aquesta sèrie, que ahir em va fer l’encàrrec.Jo gairebé mai no dic potser en parlar, sempre dic “poder” (pronunciat /pudé/), però no ho he escrit mai segurament perquè es pot confondre amb el verb “poder” (/pudè/) i amb el nom “poder” (/puder/). És perfectament correcte i acceptat per l’IEC, i és una paraula encara d’ús prou generalitzat a la comarca, tot i que a l’escola hem avesat tothom a fer servir “potser” i tampoc no el sentim mai als mitjans de comunicació. Hauríem de mirar de no perdre’l.
Suposo que el seu origen és la fusió de l’expressió “poder ser”, però no n’estic gens segur.
“Poder no hem fet les coses tan bé com ens pensàvem en aquest país. Si cada dia hi ha menys gent que parla català, deu ser que hem errat la política lingüística.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada