“ENFARFEGAR”
La Dolo em va dir que trobava “enfarfegat” l’estil de l’Empar Moliner i vaig córrer a afegir aquesta paraula a la llista, perquè feia temps que no la sentia. Ahir la Margarida Rifà també me la va proposar.
Vol dir omplir alguna cosa amb un nombre excessiu d’ornaments, accessoris o elements. Un exemple d’art enfarfegat seria el barroc. Penseu en el retaule de l’altar major del Santuari de La Gleva o el de El Miracle prop de Solsona (fotografia), que a casa nostra són el paradigma d’aquest tipus d’art.
Es tracta de l’evolució d’un antic mot “enfragegar” que ha patit el desplaçament del so vibrant /r/. Era un mot compost de “enfre”, que significava “entre”, i “afegar”, que ara en diem “ofegar”. Per tant significava “quasi ofegar”. És cert que quan entres en una casa enfarfegada d’elements decoratius sents una mena d’ofec.
“Va anar enfarfegant les parets amb quadres i fotografies fins que no hi va quedar ni un pam quadrat lliure. Vaig pensar que tenia un avantatge: no hauríem de pintar mai més l’habitació.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada