“EMPOLAINAR-SE”
Vol dir vestir-se de manera elegant, de manera que es faci goig. A mi la mare em feia empolainar per anar a missa, per exemple, que és el mateix que fan els membres de la comunitat africana de Vic cada diumenge per anar a missa d'11 als Claretians. I dic això perquè són els únics que encara duen sabates de mudar de punxa.
I és que el mot ve del francès antic “polaine” que era la punta llarga del calçat medieval. Se li va donar aquest nom perquè aquella mena de calçat es creia que havia vingut de Polònia. Fixeu-vos si n’és de reconsagradament complicada l’etimologia dels mots!
“Es va empolainar amb el millor vestit que va trobar a l’armari i es va calçar les sabates de taló alt que havia estrenat pel casament de la filla. Feia dos anys que no sortien a dinar a fora per culpa de la maleïda pandèmia.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada