dimarts, 15 de març del 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 37

“ENAIGUAT”

Dedicat a la Maria Rosa Cerdà, que segueix els meus escrits amb una santa constància que haig d’agrair, i va fer esment a aquesta paraula que feia molt de temps que no sentia.
A Osona diem “enaigar”, de la mateixa manera que diem “aiga” per referir-nos a l’aigua.
Tot i que hi ha un sentit molt antic que es refereix als nadons que es decandien i esdevenien flacs i tristos (“s’enaiguaven”), el significat que encara conservem ve del terme que es feia servir per al bestiar quan es migrava perquè el privaven del bon tracte a què estava acostumat.
“Si penges el morralet a aquesta mula, les altres s’enaiguaran.”
De la mateixa manera es pot aplicar a les persones.
“Quan veia els fills de l’amo sempre tan ben vestits i carregats de joguines que no havia vist mai, heu d’entendre que jo m’enaigüés.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada