“CLEPSA”
Sembla que aquest mot neix de la combinació de closca, capça (capdamunt d’un cos) i clapa.Fixeu-vos que el solem fem servir per parlar de la part alta del cap quan els cabells comencen a clarejar, és a dir que tenen clapes sense cabell. Resulta que l’hem anat substituint en el nivell col·loquial per la paraula closca, i estaria bé recuperar-lo, fins i tot en el sentit figurat de tenir poca intel·ligència: "ser dur de clepsa", el que en castellà en diuen "ser duro de mollera".
“Mira que ets dur de clepsa! Amb aquesta ja van cinc vegades que t'ho explico. No pot ser que no ho entenguis!”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada