“CORCÓ”
A força de ser insistents i persistir sense aturador en demanar qualsevol cosa, ens podem convertir en un corcó.
És una paraula usada en sentit figurat, perquè el propi fa referència a les larves de determinats coleòpters que s’alimenten de fusta, gra...
“Mira, noi, em sembla que al final li haurem de dir que sí. S’ha passat tot el matí dali-dali: és un corcó.”
Ja ho sé que no ve a tomb, però podríem fer referència al topònim “Corcó” (Santa Maria de Corcó) nom amb què des de 1730 es va anomenar L’Esquirol, quan l’antiga parròquia rural de Corcó es va traslladar al nucli de població que havia crescut al voltant de l’Hostal de l’Esquirol, del qual n’havia pres el nom, i que era lloc de parada al camí ral que anava de Vic a Olot. Finalment s’ha recuperat el primer topònim per votació popular. I ja veieu que el topònim actual no té res a veure amb el que s'havia dit i que estava relacionat amb les vagues del tèxtil de Manlleu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada