diumenge, 20 de març del 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 42

“OIDÀ”

És una expressió que es fa servir amb diverses funcions, però sobretot per expressar alegria o sorpresa.
Ves a saber d’on ve aquest mot! He trobat diverses teories: potser es tracta de l’adaptació d’una antiga interjecció “odà” a la qual es va afegir “oi”, però també pot tractar-se d’un mot compost ”oh da”, amb la primera part exclamativa i la segona simplement expressiva per afegir-li força.
“Quan els va anar a despertar, oidà!, ves a saber on devien parar, si feia més de dues hores que s’havien llevat.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada