“CAGANIU”
Es refereix a l’ocell més petit de la niada, però per extensió també s’aplica al fill petit de la casa. Fa temps que no la sento i és una paraula que trobo que aporta tota una càrrega de sensibilitat, aquella que se’ns desvetlla quan veiem qualsevol animaló petit. És allò que diem que de petits tots som macos.“El caganiu va arribar sense avisar, quan ningú no s’ho esperava, i va acabar tenint tres mares perquè es portava més de deu anys amb les seves germanes.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada