"DEIXONDIR”
El fem servir per expressar que sortim d’un estat d’ensopiment, de mandra, de somnolència.És una paraula que trobo bonica per la seva sonoritat i s’està perdent en benefici d’espavilar. Contra el que podríem pensar, no és de registre culte, per tant hauríem d’esforçar-nos per mantenir-la.
Es veu que va canviar de conjugació el segle XVIII (abans deixondar) i va passar a acabar-se en –ir i ser incoatiu de la tercera (afegeix el sufix “-eix” al present): deixondeixo, deixondeixes...
“La bufetada d’aire fred que va rebre en sortir de casa el va deixondir de cop”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada