Un altre dels poemes que dues dècades després torna a tenir trista vigència. La meva escarransida col·laboració solidària amb el poble ucraïnès.
HEU DESVETLLAT UN MONSTRE
Heu desvetllat el monstre baladrer,cruel, salvatge i despietat,
que atemoreix les pedres dels camins
i cada gra de sorra que trepitja.
L’heu dut prou lluny de casa i,
en nom de la sagrada llibertat,
l’heu afartat de carnassa
per sadollar la seva eterna
i enfollida cassussa colossal.
L’heu passejat per terra aliena
on ha deixat l’empremta
de les urpes i els ullals,
de la força voraç i gegantina
en un immens bassal de sang.
L’heu atiat contra els més febles
porucs que no prengués cap mal,
perquè pogués greixar tots els artells
condemnats a un lent procés
de rovell, en temps de pau.
En nom de quin déu sanguinari
heu desfermat aquesta bèstia poderosa?
En mans de quin botxí malentranyat
heu lliurat tot aquest poble dissortat?
En quin cor empedreït i cínic
hi pot haver un espai
per a tan increïble crueltat?
En quin cervell malalt i famolenc
ha germinat tanta barbàrie desbocada?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada