Aquest poema, que vaig escriure el 2003 (Guerra de l'Irak) dins el recull "Esclats de pau en temps incert", s'havia de quedar al calaix de la memòria, però un boig afamat de poder l'ha tornat a ressuscitar. És la meva minsa col·laboració en suport del poble ucraïnès.
ARREU L'ESGARRIFANÇA
Carrisquegen les cadenesdels infernals ginys assassins
dins un ofec de pols
que oculta la vergonya de la guerra.
Tronen els canons i,
en la distància,
esquitxen tot l’espai
amb les desferres
d’un poble commogut i esporuguit.
Les armes baladregen,
escupen foc i mort,
i escapcen mils anhels
de pau i llibertat
enmig d’un desgavell de solituds.
En l’aire espès, fendit arreu
pel traç cruel de màquines perverses,
hi sura el plor de l’home trasbalsat
per l’escampall de cossos esquinçats
en una mescla atroç de sang i runa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada