NO DIRÉ EL SEU NOM

Tanta paraulada, tant de soroll, tanta sobreactuació, tant marejar la perdiu per acabar fent com va fer el seu predecessor en el càrrec: acatar la sentència de la Junta Electoral Central i deixar sense escó en Pau Juvillà.
Després de passar-se dos anys dient pestes de l’anterior president del Parlament perquè va retirar l’escó al president Torra per acabar fent el mateix, emparant-se en la mateixa excusa que va usar: no posar en perill els funcionaris del Parlament i la pròpia institució que, dit sigui de pas, cada vegada està més qüestionada per tothom.
Jo em pregunto si realment es pensen que som curts de gambals i que ens empassem tot allò que tramen les seves ments extraviades per excés de zel al servei dels partits. De moment jo he optat per no dir ni tan sols el seu nom, només el del perjudicat a qui envio tot el meu suport i ànim per fer front a la malaltia que pateix.
El més trist de tot plegat és que ningú no té pebrots per plantar cara a la campanya orquestrada contra Catalunya pel “govern profund” de l’estat. I tenint en compte els sous que paguem als qui ens governen potser seria hora de començar a passar comptes, perquè si es tractés d’una empresa privada ja serien tots al carrer.
L’única cosa que de vegades em consola és que al parlament de l’estat, per l’espectacle que vam poder veure ahir, les coses sembla que funcionen encara pitjor. “Mal de muchos, consuelo de tontos”, que diuen per allà al centre.