“BROMA”
Tant parlar de la boira de la Plana (la nostra estimada pubilla) i resulta que aquí no n’hem tingut mai: el que tenim és broma baixa. Abans també ens referíem amb el mot “broma” a qualsevol núvol, però ara ens resulta fins i tot rar:“Avui al cel està ple de bromes” o “Quan al cel hi ha brometes, a la terra pastetes.”
Ve del llatí “bruma” que es referia a l’hivern i més concretament al solstici d’hivern, quan a casa nostra la broma baixa era més freqüent i espessa. Hi ha qui opina que és una contracció de la paraula llatina “brevima” (molt breu), que no deixa de ser coincident amb la idea que el solstici d’hivern és quan el dia resulta més curt (breu).
“La broma baixa era tan espessa que no deixava veure l’altra banda del carrer.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada