divendres, 11 de febrer del 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 5

“EIXAVUIRAR” (ETXAVUIRAR)

A Osona no hauríem d’esternudar, de fet no ho hem fet mai, però sembla que ens faci vergonya usar “eixavuirar”. Potser si us explico que els ausetans consideraven que aquesta expulsió violenta d’aire dels pulmons la interpretaven com un alliberament de mals esperits (auguris), ens l’estimarem més. En passar al llatí es va convertir en “ex-auguriare”, i va anar evolucionant d’aquesta forma llatina canviant el so /g/ pel /b/ fins arribar a l’actual “eixavuirar”.
Una altra prova d’aquesta antiga creença és el fet que, en cristianitzar-se la població, com a resposta a un “eixavuiro” es va acostumar a usar el terme “Jesús!” per protegir-se dels mals esperits. Potser no els faltava raó, perquè els “eixavuiros” d’avui en dia poden contenir un mal auguri (Covid-19) que, transportat pels aerosols, ens pot infectar. Segur que la mascareta és més efectiva, però per si de cas, no deixeu d’invocar la protecció divina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada