ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 15

“CLEMÀSTECS”

Era una estructura de cadenes acabades en ganxos, fixada en un suport dins la xemeneia sobre el foc a terra, que permetia penjar-hi olles i peroles per cuinar i per escalfar aigua. Com més rica era la casa, més ganxos tenia l’estructura i més atuells s’hi podien penjar.
Al de casa, on es practicava una estricta economia de subsistència, només hi havia dos ganxos. En dèiem “calemàstecs”, i com que a la cuina ja hi havia fogons de llenya i caliu, només els fèiem servir per fer bullir una immensa perola amb patates de rebuig per al bestiar, i també quan matàvem porc per bullir-hi la carn de la perola, les botifarres i els bisbes negres i blancs.
“La immensa olla penjada dels clemàstecs anava rebent durant tot el matí els diferents ingredients amb què cada dia es feia l’escudella: l’os de pernil, els ossos d’esquena, la cansalada, un tros de cua, la pilota (que portava més pa que carn), un tros de botifarra negra, unes quantes fulles de col, un parell de grapats de cigrons, les patates... Cada ingredient s’hi afegia en el moment oportú i sempre en el mateix ordre; només d’aquesta manera s’aconseguia que l’escudella, feta amb fideus trinxats i uns grapats d’arròs, tingués sempre el mateix gust.”