“COÇA”
Ni guitzes ni puntades de peu, ni molt menys “patades”, que és un castellanisme intolerable; aquí a Osona en diem “coces”. Algú podria pensar que és una mena de castellanada a partir de la paraula “coz”, però és pràcticament segur que ve del llatí vulgar “cûlce” que designava el taló. L’evolució fonètica va transformar la û en o i va perdre la ela. Hi ha constància d’aquest mot des del segle XV, per tant convindria no perdre’l.“Li va clavar una coça al cul que li va fer veure les estrelles”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada