“QUELCOM, ENGUANY I ALESHORES”
Les tinc força entravessades, perquè són les típiques que fan servir els qui volen demostrar domini i correcció de la llengua, però no són capaços de mantenir aquest nivell culte durant el discurs. Procuro no usar-les ni parlant ni escrivint.En Pere Quart té un poema preciós que titula “A la plaça de la Llana” i que amb una estrofa sensacional (buida de significat) es fot d’aquests cultismes que de vegades no comprenen ni els que en fan ús:
M'albiren amb manta curabo i curulls llurs ulls ferrenys,
que àdhuc ací nogensmenys
hi ha quelcom que em don fretura!
Qui em va fer descobrir aquest poeta va ser en Cinto Sala, a qui vull dedicar aquest breu record i uns mots de gratitud el dia del seu comiat.
El meu consell és que fem servir “alguna cosa”, “aquest any” i “llavors” (llavorens i allavorens, allavores, llavonces, allavonces, llavontes, allavontes). Fixeu-vos en la immensa riquesa de la nostra llengua oral. A casa recordo que es feia servir “allavontes”, però això només ho escriuria en el cas d’un diàleg el màxim de realista entre personatges de meitat del segle passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada