dilluns, 28 de febrer del 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 22

“VORAVIU”

S’anomena així la vora resistent d’una roba, tant si és teixida com si està recosida perquè no es desfili. Ara em sembla que ja només la fem servir en sentit figurat dins l’expressió “tocar el voraviu”, volent expressar que una cosa, una acció o un comentari ha molestat profundament a algú, l’ha ferit en allò més íntim.
Ara bé, per què ha acabat tenint aquest sentit figurat és un complet misteri. Almenys jo no hi he sabut trobar la raó, perquè la lògica de la frase feta ens portaria a parlar de les vores, no d’allò més important.
“M’ho podia haver imaginat, que passaria això. Aquell malparit sap perfectament com tocar-me el voraviu.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada