dimecres, 5 d’octubre del 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 140

“EMBAFAR”

Treure la gana a algú perquè ha menjat massa o ha abusat de dolços o greixos, i es troba carregat d’estómac. En sentit figurat també vol dir que una cosa molesta per excés d’artifici o d’insistència.
La paraula és derivada de “baf” i el seu origen és onomatopeic relativa a l’alenada que s’expulsa. (Proveu de pronunciar "baf" davant d'un mirall.)
“Vaig acabar l’àpat ben embafat. Tindria una digestió pesada si no em movia una mica.”
“Tantes lloances em van acabar embafant.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada