ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 158

“SUNYER” (SOMIER)

Tot i que la forma normativa és “somier”, sempre m’havia cridat l’atenció que se’n digués “sunyer” de forma força estesa a Osona. Finalment he trobat la solució al Diccionari de la llengua catalana de l’IEC. En el llenguatge infantil “sunyer” era equivalent a “son” (“Ja corre el sunyer”, quan la criatura tancava els ulls).
L’única referència etimològica del mot “sunyer” és com a nom propi medieval, i venia del llatí “Suniarius” que l’havien adaptat del germànic “sunjõ”.
Sigui com sigui, em sembla que podem seguir anomenant “sunyer” al “somier”, ni que sigui com una mostra més de dialectalisme osonenc.
“Hem comprat un sunyer nou de trinca perquè el que teníem feia tanta panxa al mig que ens havíem d’arrapar a les vores del llit per no estimbar-nos-hi.”