ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 179

“EMPAITAR”

Significa, córrer darrere d’algú per atrapar-lo. En sentit figurat, també s’aplica a qui es deleix per aconseguir una relació amb intenció amorosa.
Sembla que ve del verb llatí “impingere”, que significava “empènyer”. El participi era “impactum” i va donar forma al verb llatí vulgar “impactare”.
“La mainada juga a empaitar-se per tot el parc. A aquestes hores hi ha un bellugueig intens.”
“Havia empaitat la Roser durant més d’un any, però ho va deixar córrer perquè ella sempre li feia vores.”