ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 169

“ANSAT”

Olleta petita de terrissa amb una sola nansa, que es feia servir sobretot per escalfar el vi prop del caliu de la llar de foc. En algunes cases de pagès era tradició esmorzar amb un got de vi calent que donava energia per emprendre les tasques pesades del dia, sobretot a l’hivern quan hi havia unes glaçades de por.
Ve del nom “ansa” que hem anat arraconant en benefici de “nansa”. Del nom en deriva el verb “ansar” que significa posar nanses a un objecte. El mot “ansa” ve directament del llatí “ansa –ae”, que ja tenia el mateix significat.
“Va posar l’ansat amb un petricó de vi prop del caliu de la llar de foc. El seu home no era capaç de fer res de bo sense aquella medecina de bon matí.”