dilluns, 7 de novembre de 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 171

“GALIFARDEU”

Tot i que el seu significat propi és de d’agutzil al qual s’hi va afegir el d’home que és capaç de fer-ne de totes, popularment el fem servir com a sinònim de noi, de xicot crescut, amb un sentit una mica pejoratiu.
Per trobar l’origen del mot hem d’anar a l’occità “galavard”, que era un home malforjat, simplificació de “galavardina”, un vestit rústic del qual n’ha derivat “gavardina”. D’aquí se’n va derivar “galavardeu” i per influència de “califa” (emperador musulmà que popularment es feia servir amb el sentit de home poc recomanable, trapella i temible), es va transformar en “galifardeu”. Ja ho veieu que dona per a una novel·la.
“Estic fart que aquells quatre galifardeus molestin els més menuts que volen fer servir els jocs del parc. Em sembla que avisaré els municipals.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada