ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 143

“ESCARRUTXES”

La forma més general és “carrutxa”, però a la Plana de Vic sempre n’hem dit “escarrutxes”. Es tracta d’una estructura de fusta proveïda de quatre rodetes dins la qual es posa un infant menut perquè aprengui a caminar.
És un derivat de “carro” amb el diminutiu-despectiu “-utxo”. La paraula “carro” ve del llatí “carrus –i”, un préstec que van prendre del gal “carros” que era un carro de dues rodes. Paraules com carrera, carrer, carreta, carrossa, carruatge, carrosseria, córrer... venen de la mateixa arrel indoeuropea “kers-“.
“Vam posar el nen a les escarrutxes i voltava per tota la casa sense parar. En cosa d’un parell de mesos ja s’aguantava dret i feia els primers passos tot solet.”