“AVESAR”
Acostumar, habituar alguna persona a fer determinada cosa, a comportar-se d'una determinada manera.Ve del verb llatí “advitiare”, que era un derivat de “vitium –i” (vici). Per això es pot afirmar que “avesar” i “aviciar” comparteixen el mateix origen, tot i tenir significats molt diferents.
“De ben jove em vaig avesar a fer el raig de conyac amb el cafè i, tot i que el metge m’ho hagi prohibit, no penso desacostumar-me’n.”
“TOPANTS”
Quan parlem de topants ens referim als indrets on anar, per on passar, relatius a una localitat, a un lloc, a una casa.Es tracta d’una paraula d’origen expressiu, onomatopeic del so “top” d’un xoc, d’un cop. Paraules de la seva família són: topar, retop, topall...
“Coneixia tots els topants de la casa i s’hi podia moure a les fosques o a ulls clucs.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada