ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 203

“RASTELLERA”

És un conjunt de coses posades en fila, l’una al costat de l’altra. A casa, a la cort de les vaques, damunt de la menjadora hi havia una rastellera que s’omplia de farratge sec directament des de la pallissa que era al pis superior.
En sentit figurat també es pot fer servir per referir-se a una sèrie de coses que se succeeixen en el temps.
El mot llatí “rastrum” tenia com a diminutiu “rastellum” i es referia a un rampí. D’aquí en va venir “rastell” i se li va afegir el sufix “-era”
“Van anar posant cinc rastelleres de garbes a l’era i al damunt cinc més tot formant pisos. A entrada de fosc hi havia un modoló de més de sis metres d’alçada que esperaria el dia que decidissin fer la batuda.”
“La rastellera de despropòsits que van seguir a aquella mala pensada va anar embolicant la troca fins que la cosa va petar.”