dimecres, 9 de novembre del 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 173

“XARBASCAT” (XARABASCAT)

En sentit propi, a la Cerdanya, al Ripollès, al Berguedà, a la Selva i a la Plana de Vic, es refereix a un xàfec molt fort. Com a sentits especials, al Berguedà també es dona a una baralla forta i de molta gent. Però el sentit figurat específic del Ripollès, el Lluçanès, el Montseny i Collsacabra és de xivarri, grans crits i soroll de festa.
No és gaire clar l’origen del mot, però hi hauria dues possibilitats: que fos expressiu igual que el verb “xafar” o bé que tingués a veure amb un altre verb: “xarbotar”.
“Feia dies que no plovia i, quan es va decidir, va engegar un xarbascat que em va fúmer enlaire tot el planter que tenia a l’hort.”
“Ja d’un tros lluny se sentia el xarbascat que feien al cobert. Havíem accedit que el fill hi celebrés una festa amb els amics i començàvem a penedir-nos-en.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada