ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 196

“FESTEIG”

Acció del verb festejar, que significava mantenir relacions amoroses una parella. Ara s’ha ben perdut en benefici del verbs com “sortir”, “anar junts”, expressions que no tenen cap mena de gràcia i sembla que vulguin aplicar-hi un eufemisme, una dissimulació de la realitat.
Del llatí “festus –a –um” (festiu) en va venir el llatí vulgar “festa” que va passar directament al català. Derivat de festa és el verb “festejar” que dona nom a l’acció: festeig.
“Abans festejaven quatre o cinc anys i quan es casaven amb prou feines si s’havien fet quatre petons. Ara, ves-los al darrere!”