ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 152

“PICA”

Amb aquest nom ens referim a una peça de pedra, de terrissa o d’un altre material, fixada a una paret, sostinguda per un peu, etc., amb una concavitat destinada a rebre aigua o un altre líquid. Ha anat caient en desús i l’hem substituïda per “aigüera”.
Com que les primeres eren de pedra, les feia el picapedrer. D’aquí en deu venir el nom, tot i que la seva etimologia ens diu que és d’origen onomatopeic (pic) i expressiu. El mot és curiós perquè està escampat arreu dels Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Maó a la Llitera. No puc assegurar que també el facin servir a l’Alguer.
“En acabar de dinar, deixàvem els plats bruts a la pica i, com que sempre se’ns feia tard, no els rentàvem fins al vespre.”
(La imatge que il·lustra aquest text correspon a una pica pallaresa que podeu veure a l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu. Fixeu-vos que té molt poca fondària i que es veu el desguàs que dona directament al carrer)