diumenge, 6 de novembre del 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 170

“GANYÓ”

A l’Empordà, el Gironès, la Garrotxa i la Plana de Vic s’aplica a les persones que són poc de fiar, hipòcrites, falses. Però és una paraula tan estesa arreu dels Països Catalans que ha acabat tenint altres significats. Eiximenis deia: “Los insulars per natura són grans ganyons e falsaris.” Que em perdonin tots els catalans de ses Illes.
La paraula és derivada de ganya (òrgan respiratori dels peixos), prové de l’occità “gaunha” que té el mateix significat i que s’ha modificat per influència del castellà “agalla”. Ara bé, quina mena de camí tortuós ha seguit el mot per acabar adquirint aquest nou significat és un complet misteri. Com no sigui que els que no són de fiar acostumen a torçar el coll...
“Ara no vinguis a queixar-te. Oi que et vaig dir que no et refiessis d’en Quel perquè era un ganyó? No t’ho has cregut fins que no ho has tastat tu mateix.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada