tag:blogger.com,1999:blog-26077798747213804672024-03-19T01:20:36.098-07:00Joan Roca Una humil aportació a la literatura del nostre paísJoan Rocahttp://www.blogger.com/profile/11353176700468837749noreply@blogger.comBlogger1004125tag:blogger.com,1999:blog-2607779874721380467.post-22846312013444243282024-03-19T01:19:00.000-07:002024-03-19T01:19:32.886-07:00 SER MÉS CURT QUER UNA CUA DE CONILL<p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Es fa servir sobretot en sentit figurat, quan ens volem referir a una persona de poques llums, amb una intel·ligència limitada. Hi ha una altra fase feta amb el mateix sentit i que també té força predicament, es tracta de “ser més curt que unes mànigues d’armilla.”<br /></span><span style="font-family: arial;"><i>“Mira, noi, no sé què més fer. Jo ja l'hi he explicat tres cops. Potser sí que tens raó quan dius que és més curt que una cua de conill.”</i></span></p>Joan Rocahttp://www.blogger.com/profile/11353176700468837749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2607779874721380467.post-87433834856498160552024-03-18T00:21:00.000-07:002024-03-18T00:21:03.762-07:00 CORREM-HI TOTS!<p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Amb aquesta expressió volem indicar la urgència i el trasbals que suposaria una situació hipotètica causada per un oblit o una despreocupació. Normalment la fem servir amb aquesta projecció de futur i amb una funció clara d’advertiment del que es pot esdevenir. <br /></span><span style="font-family: arial;"><i>“Feia temps que es veia a venir i us havia avisat un munt de vegades, fins que ha passat el que havia de passar. Apa, ara correm-hi tots!</i></span></p>Joan Rocahttp://www.blogger.com/profile/11353176700468837749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2607779874721380467.post-91192304254260571022024-03-17T01:22:00.000-07:002024-03-17T01:22:42.139-07:00 SER EL CUL D’EN JAUMET<p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Es diu d’algú que no para mai quiet, que és molt actiu i bellugadís. Hauríem d’evitar fer servir l’expressió “ser un cul de mal seient” perquè és una traducció literal del castellà que no té cap mena de tradició en la nostra llengua. D’aquesta expressió en ve el refrany: “Sembles el cul d’en Jaumet que no pot seure ni estar dret.”És probable que l’expressió es basi en un tal Jaumet, un captaire peculiar que tocava el flabiol tot bellugant-se sense parar i que va existir realment.<br /> </span><span style="font-family: arial;"><i>"Para una estona, que només de veure't ja estic cansat. Sembles el cul d'en Jaumet."</i></span></p>Joan Rocahttp://www.blogger.com/profile/11353176700468837749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2607779874721380467.post-67419645915319697832024-03-16T02:12:00.000-07:002024-03-16T02:12:12.847-07:00 RING-RING<p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Ja ho sé que no és una frase feta, però aquesta expressió genuïnament osonenca ha caigut completament en l’oblit. Correspon al llenguatge infantil, i feia referència al melic. És ben curiosa aquesta tendència a fer servir eufemismes (dissimulacions) per a tots els elements corporals que el vestit manté protegits i amagats. Penseu només en la llista que podeu fer de maneres de referir-nos als òrgans sexuals, tant masculins com femenins. En aquest cas, potser per allò que aquesta cicatriu que tenim enmig de la panxa té a veure amb la nostra reproducció per mètodes sexuals, la mainada la coneixíem amb aquest nom que fa referència a un botó per fer sonar un timbre. <br /></span><span style="font-family: arial;"><i>“No toquis el ring-ring de la teva germaneta, que encara no el té ben curat.”</i></span></p>Joan Rocahttp://www.blogger.com/profile/11353176700468837749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2607779874721380467.post-70397302971691679182024-03-15T01:21:00.000-07:002024-03-15T01:21:21.805-07:00 FER DISSABTE<p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Aquesta expressió, que correspon al significat de fer la neteja general de la casa, igual que l’expressió que vaig comentar ahir, té el seu origen a l’edat mitjana, quan convivíem amb jueus que sabeu que són enormement respectuosos amb el “sàbat”, el dissabte, el dia de la setmana que no poden treballar ni en les feines més simples i senzilles. Es veu que els cristians aprofitaven aquest dia per fer neteja general de la casa, com més espectacular millor, amb flassades i estores espolsades des de les finestres. D’aquesta manera deixaven constància que ells no eren jueus, sobretot quan aquests van començar a ser mal vistos. </span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><i>“La setmana passada no vam fer dissabte i ja veus com tenim tota la casa, que sembla una cort de porcs.”</i></span></p>Joan Rocahttp://www.blogger.com/profile/11353176700468837749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2607779874721380467.post-13368963113650804502024-03-14T01:52:00.000-07:002024-03-14T01:52:34.747-07:00 FER SALAT<p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">La fem servir per indicar que fem tard, que arribem tard. Contràriament al que se sol suposar, aquesta expressió no té res a veure amb la sal, sinó amb una pregària musulmana. La "salath" era una pregària que feien els moriscos uns quants cops al dia, la primera força d’hora, però no pas prou com perquè els practicants de l’islam, que convivien amb nosaltres fins que els van expulsar a principis del segle XVII, no arribessin tard a les feines del camp. Ja podeu comptar la conya que hi feien la resta de jornalers. En tot cas, també podeu fer servir l’expressió “arribar a misses dites” que és més cristiana.<br /> </span><span style="font-family: arial;"><i>“Si no t’afanyes una mica, tornarem a fer salat, i ja saps com s’emprenya el teu oncle.”</i></span></p>Joan Rocahttp://www.blogger.com/profile/11353176700468837749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2607779874721380467.post-60969729588471693662024-03-13T01:13:00.000-07:002024-03-13T01:13:40.979-07:00 NO SABER-SE’N AVENIR<p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">És una frase feta que fem servir per expressar que ens estranyem molt d’un fet, que ho trobem extraordinàriament contrari a allò que esperàvem. També fem servir l’expressió “fer-se’n creus”. En aquest cas queda clar l’origen religiós de l’expressió, equivalent a senyar-se. Una altra frase amb el mateix sentit seria “deixar de pedra”. Ja ho veieu que el llenguatge col·loquial és enormement ric i ple d’expressions que hauríem de salvar de l’oblit, altrament tots acabarem parlant un català estàndard cada cop més castellanitzat i sense ànima.<br /> </span><span style="font-family: arial;"><i>“Però si mai no ha faltat a la trobada, en Josep. No me’n sé avenir! Vols dir que no li ha passat alguna cosa greu?”</i></span></p>Joan Rocahttp://www.blogger.com/profile/11353176700468837749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2607779874721380467.post-56196680111978972182024-03-12T01:01:00.000-07:002024-03-12T01:01:41.603-07:00 A DALT MÉS ALT<p><span style="font-family: arial;">Aquesta locució que no arriba a la categoria de frase feta me la va recordar ahir la Núria Serrabassa i em va fer gràcia perquè feia molt de temps que no la sentia, amb el que l’havia fet servir de petit quan encara vivíem a Can Sargantana al costat de Sant Francesc s’hi Moria. El jove poeta osonenc Carles Dachs, amb qui comparteixo tasques de jurat als Premis Literaris de Gurb, va guanyar el Premi de Poesia Maria Mercè Marçal de 2015 amb un poemari titulat “A dalt més alt”, i com que la poesia sembla la germana petita de la nostra literatura, m’ha semblat oportú esmentar-ho. </span></p><p><span style="font-family: arial;">L’expressió es fa servir per referir-nos, a les cases de pagès tradicionals, a l’espai sota teulada, el que ara en diríem les golfes, que era el lloc destinat a graner, on s’assecava i es mantenia lliure d’humitats i també protegit de robatoris, el resultat de la collita.</span></p><p><span style="font-family: arial;"><i>“Pujar els sacs de cinquanta quilos d’ordi a dalt més alt era una tasca d’allò més feixuga, i acabàvem el dia esllomats.<span style="white-space-collapse: preserve;">”</span></i></span></p>Joan Rocahttp://www.blogger.com/profile/11353176700468837749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2607779874721380467.post-25973351378887431632024-03-11T01:02:00.000-07:002024-03-11T01:02:03.729-07:00 FER-S’HO VENIR BÉ<p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Expressa que algú arranja un assumpte d’acord amb el seu interès o per a la seva conveniència. Malgrat tractar-se d’una frase feta que es troba escrita des del segle XIX, resulta que no es troba als diccionaris normatius. Jo la considero molt nostra i hauríem de fer per manera que no es perdés.<br /> </span><span style="font-family: arial;"><i>“Sempre s’ho feia venir bé per aconseguir que tothom acceptés la seva proposta, i mai no va quedar retratat.”</i></span></p>Joan Rocahttp://www.blogger.com/profile/11353176700468837749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2607779874721380467.post-30840247675112702882024-03-10T00:57:00.000-08:002024-03-10T00:57:15.077-08:00 CAGADA, ROC!<p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">També he sentit “cagada, pastoret!”, i sempre amb el sentit que alguna cosa no ha sortit com esperàvem, és a dir que o bé ens hem equivocat o el resultat ha sigut lamentable. Cagada, Roc! És una expressió molt d’aquesta nostra contrada i ves a saber d’on ve aquesta exclamació. El més probable és que sigui perquè ens agraden els termes escatològics, però el roc del darrere no sé si es refereix a una persona o un mineral.<br /> </span><span style="font-family: arial;"><i>“Vaig veure la carta de trànsit i vaig pensar: cagada, Roc! Aquest any ja és la tercera vegada que m’enxampen amb el radar. Al final hauré de resignar-me a fer bondat.”</i></span></p>Joan Rocahttp://www.blogger.com/profile/11353176700468837749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2607779874721380467.post-88500765301960079052024-03-09T00:06:00.000-08:002024-03-09T00:06:04.897-08:00 MAL SI FAS, MAL SI NO FAS<p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">També he trobat el refrany: “Tant si fas com si no fas, criticat sempre seràs.” Seria una aplicació evolucionada d’aquesta frase feta que fem servir per indicar que ens trobem en un carreró sense sortida, que no trobem la solució perquè qualsevol cosa que fem o serà perjudicial o bé estem convençuts que sortirà malament. </span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><i>“Noi, no sé pas què dir-te. Estàs en un bon atzucac, perquè mal si fas, mal si no fas.”</i></span></p>Joan Rocahttp://www.blogger.com/profile/11353176700468837749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2607779874721380467.post-81933090959121285212024-03-08T00:33:00.000-08:002024-03-08T00:33:43.535-08:00 NO DIR PAS QUE NO<p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Aquesta frase feta sempre l’he considerada de tarannà gallec, que són especialistes a no contestar res que els pugui comprometre i, si es dona el cas, són capaços de fer-ho formulant-te una altra pregunta.<br /> </span><span style="font-family: arial;">Resulta que quan volem contestar afirmativament a una proposta, però sense deixar evidència que ens interessa vivament o que ens fa il·lusió, optem per aquesta expressió que, com que nega la negativa, equival a una afirmativa.<br /> </span><span style="font-family: arial;"><i>“D’això que em proposes de venir uns quants dies a casa teva a la Cerdanya, no et dic pas que no.”</i></span></p>Joan Rocahttp://www.blogger.com/profile/11353176700468837749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2607779874721380467.post-36407307724355660072024-03-07T01:13:00.000-08:002024-03-07T01:13:06.487-08:00 TRENCAR-SE COLL I BARRES<p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Aquesta expressió sempre m’ha fet molta gràcia. Si ens parem a pensar en el seu sentit propi, la realitat que explica és necessàriament tràgica: trencar-se el coll significa dinyar-la per necessitat i si parlem de barres, no te’n dic res d’aquest os que difícilment es pot enguixar per esperar que torni a soldar-se i poder mastegar els aliments. <br /></span><span style="font-family: arial;">En tot cas, fa temps que no la sento i no l’hauríem de perdre. <br /></span><span style="font-family: arial;"><i>“Baixant amb la bici per aquelles trialeres va cuidar trencar-se coll i barres.”</i></span></p>Joan Rocahttp://www.blogger.com/profile/11353176700468837749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2607779874721380467.post-75073112056866718942024-03-06T00:13:00.000-08:002024-03-06T00:13:22.023-08:00ARA VE QUAN EL MATEN<p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Aquesta expressió sempre m’ha recordat el company de butaca que ja ha vist la pel·lícula i no es pot estar d’anar avançant esdeveniments, allò que ens hem malacostumat a anomenar “espòilers”. En tot cas, el sentit figurat ens porta a advertir que en qualsevol procés s’apropa un moment crucial, una situació difícil on hi haurem de posar tota l’empenta si en volem sortir airosos. </span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><i>“Portem tot el matí preparant el terreny i fent el forat per plantar-hi el tronc. Ara ve quan el maten. S’ha d’aixecar aquest buscall i només som dos. T’hi veus amb cor o anem a buscar reforços?”</i></span></p>Joan Rocahttp://www.blogger.com/profile/11353176700468837749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2607779874721380467.post-59136894113602190772024-03-05T01:18:00.000-08:002024-03-05T01:18:06.599-08:00 PAGA QUE ÉS GATA<p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Aquesta expressió se sol usar quan és hora d’afluixar la mosca, una altra de les frases fetes que serveixen per refermar el fet d’haver de pagar, sobretot quan no se’n tenen prou ganes. L’expressió sembla que ve d’una rondalla antiga que explicava com una colla d’estudiants afamats anaven voltant pels hostals de la Plana proveïts d’un sac on hi havien ficat un gat. De tant en tant li clavaven alguna coça perquè l’animal donés senyals de vida. A l’hora de pagar, feien una proposta a l’hostaler: si endevinava què duien al sac, pagaven doble, si no ho endevinava els sortia el menjar de franc. Quan l’hostaler, que havia sentit perfectament miolar el gat, els contestava en aquest sentit, ells deien: “Paga, que és gata!”<br /></span><span style="font-family: arial;"><i>“Au va, para de queixar-te i somicar que avui vas granat. Paga, que és gata!”</i></span></p>Joan Rocahttp://www.blogger.com/profile/11353176700468837749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2607779874721380467.post-25022933853301064602024-03-04T01:21:00.000-08:002024-03-04T01:21:32.367-08:00PAGAR AMB LA CARA<p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">En sentit estricte, deuria ser acostar la cara al datàfon a l’hora de pagar, sense necessitat de treure la targeta o el mòbil, una realitat que no trigarem a veure, perquè es veu que l’iris de cadascú és tan únic com ho poden ser les empremtes dactilars. Però el seu sentit figurat té més a veure amb aquella dita que la cara és el mirall de l’ànima i la podem llegir sense por a equivocar-nos. Altres vegades, també la podem fer servir per expressar que sense paraules ja ens ho han dit tot.<br /> </span><i><span style="font-family: arial;">“Aquest només pot fer papers de dolent. Amb la cara ja paga.”<br /></span><span style="font-family: arial;">“Has vist quina reacció ha tingut? Amb la cara ja paga!”</span></i></p>Joan Rocahttp://www.blogger.com/profile/11353176700468837749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2607779874721380467.post-84455460703390556842024-03-03T00:30:00.000-08:002024-03-03T00:30:29.997-08:00 SEMBLAR EN PEPITO VA DE CURT<p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Aquesta és una expressió que jo devia haver sentit cada tardor quan tornava a posar-me els pantalons llargs per fer front a l’hivern glaçat i boirós de la Plana de Vic. El creixement anual obligava la meva mare a desfer la vora dels pantalons i allargar-los un parell de dits perquè tornessin a caure damunt les sabates. Tot això passava quan la roba durava uns quants anys, no com ara que cada temporada fem foc nou dels armaris.<br /> </span><span style="font-family: arial;"><i>“On vas amb aquests pantalons? Que no veus que ensenyes tot el turmell? Sembles en Pepito va de curt.”</i></span></p>Joan Rocahttp://www.blogger.com/profile/11353176700468837749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2607779874721380467.post-51569506324196348032024-03-03T00:29:00.000-08:002024-03-03T00:29:32.716-08:00 TOCAR-NE DE CALENTS<p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Aquesta expressió fa referència al fet de disposar de diners físicament i amb una certa abundància, una realitat que amb els temps que corren i tirant de targes de pagament i de crèdit fins i tot per comprar el pa està perdent bona part del seu sentit. Hi ha una altra expressió que pot ser sinònima: “ANAR GRAS”.<br /> </span><span style="font-family: arial;"><i>“Feia temps que no en tocava de calents, però noi, això d’anar a fer hores a les tardes i cobrar en negre és tota una experiència.”</i></span></p>Joan Rocahttp://www.blogger.com/profile/11353176700468837749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2607779874721380467.post-30734111606564912432024-02-27T10:04:00.000-08:002024-02-27T10:04:22.106-08:00 REFLEXIONS DE JUBILAT, 17<p style="text-align: left;"></p><h2 style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">DAMNIFICATS D’ALT STANDING</span></h2><span style="font-family: arial;">No us ha sorprès la celeritat amb què han trobat solució per als damnificats de l’incendi del macrobloc de pisos del barri de Campanar a València? Han trobat un bloc nou de pisos de protecció oficial encara per estrenar i aniran reallotjant els damnificats començant per aquelles famílies que tenen fills petits.<br /></span><span style="font-family: arial;">Si feu un mínim esforç de comparació amb els que han hagut de fugir de casa per por que els caigués a sobre als blocs amenaçats de ruïna de Badalona, us adonareu que la resposta no és tan contundent, malgrat que els responsables polítics de gestionar els desastres siguin en tots dos casos del PP.<br /> </span><span style="font-family: arial;">Això em fa arribar a la conclusió que hi ha damnificats de diferents categories, i a la planta baixa de la piràmide hi hauria els benaventurats que viuen ocupant naus industrials abandonades on quan es cala foc han de fugir per cames i buscar-se la vida.<br /> </span><span style="font-family: arial;">Però en aquest cas els habitatges eren d’un nivell elevat, per tant se suposa que els propietaris i llogaters devien tenir possibles, i amb aquests s’hi ha de quedar bé. Collons com grinyola tot això de la igualtat!</span><p></p>Joan Rocahttp://www.blogger.com/profile/11353176700468837749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2607779874721380467.post-27659780645257639932024-02-26T10:04:00.000-08:002024-02-27T10:05:26.935-08:00 REFLEXIONS DE JUBILAT, 16<p style="text-align: left;"></p><h2 style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">NO HI HA UN PAM DE NET!</span></h2><span style="font-family: arial;">La darrera descoberta de corrupció política que ha aparegut, la d’un tal Koldo Garcia, que com tants d’altres (el germà de l’Ayuso, per exemple) va aprofitar el desgavell de contractacions de la pandèmia per cobrar comissions milionàries, ens demostra que de miserables sense cap mena d’ètica n’hi deu haver en tots els partits polítics i els únics que se’n deuen salvar són els que no han governat mai.<br /> </span><span style="font-family: arial;">Pensar que mentre la gent es moria davant la impotència dels professionals que havien de fer front a una pandèmia sense material de protecció, sense medicaments i sense cap preparació específica, hi havia qui s’estava embutxacant euros a cabassades ho trobo d’una baixesa moral indescriptible.<br /></span><span style="font-family: arial;">La pregunta que em ve al cap és com pot arribar a assessor d’un ministre algú que van rebutjar per entrar a la Guàrdia Civil perquè tenia antecedents penals i que la feina més reeixida que va tenir va ser la de goril·la d’un club nocturn?<br /></span><span style="font-family: arial;">Aquesta contractació a dit d’assessors i nomenament de càrrecs de confiança que fan tots els partits polítics així que entren en un govern deu ser la via més rapida perquè els inútils, els penques i els vividors acabin fent carrera. Alguna mena de control s’hauria d’exercir sobre aquest personal que són sangoneres de l’administració pública.</span><p></p>Joan Rocahttp://www.blogger.com/profile/11353176700468837749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2607779874721380467.post-29613766086666719782024-02-24T00:48:00.000-08:002024-02-24T00:48:19.458-08:00 REFLEXIONS DE JUBILAT, 15<p style="text-align: left;"></p><h2 style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">COP D’ESTAT</span></h2><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBqWqIEdzvXtzdd9XUYeWjrMbyCEH8mRG0cKSxI0Mp0ac7fZ5qZ-90Pz4lxn_uW25VFwYPPj6Ps8nKYHfGUc9cAtFuiO5jKR-h5YDriccEXCZnBke2vw3QsPO0eg-D5_yckeH5a0BDXg3yxFS9_p9uowOC7-v9lz6F6VAg0_SCXmFOht_bicMOx3hawV4q/s1024/Tejero.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="1024" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBqWqIEdzvXtzdd9XUYeWjrMbyCEH8mRG0cKSxI0Mp0ac7fZ5qZ-90Pz4lxn_uW25VFwYPPj6Ps8nKYHfGUc9cAtFuiO5jKR-h5YDriccEXCZnBke2vw3QsPO0eg-D5_yckeH5a0BDXg3yxFS9_p9uowOC7-v9lz6F6VAg0_SCXmFOht_bicMOx3hawV4q/s320/Tejero.jpg" width="320" /></a></div>Ves, fins avui no m’he adonat que ahir era 23 de febrer. Suposo que tots recordem perfectament on érem quan el fdp (a aquell sí que li agradava la fruita) d’en Tejero va assaltar el Congrés dels Diputats pistola en mà.<br /> </span><span style="font-family: arial;">És una data inesborrable de la nostra memòria, tot i que en aquells moments encara ni tan sols intuíem què hi havia al darrere del pronunciament militar, que no n’arribàvem a intuir les conseqüències, i que alguns dels efectes els vam acabar de copsar el 2 d’octubre de 2017.<br /> </span><span style="font-family: arial;">Ja ningú no dubta que darrere d’aquell cop d’estat (aquell sí que ho era, collons!), que tothom va donar per sortosament fallit, hi havia el “fugado” (aquest sí que ho és) “campechano” que acabarà els seus dies lluny del país on el va deixar regnant en Franco, i que va aprofitar la seva immunitat per cometre tots els delictes, abusos i martingales que el seu cervell Borbó malalt li va donar a entendre.<br /> </span><span style="font-family: arial;">I resulta que encara va aparèixer com el salvador de la democràcia, una consideració que qui més qui menys li va atorgar. Redeu, que en podem arribar a ser de rucs!</span><p></p>Joan Rocahttp://www.blogger.com/profile/11353176700468837749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2607779874721380467.post-44656935814929027612024-02-22T22:49:00.000-08:002024-02-22T22:49:12.692-08:00 REFLEXIONS DE JUBILAT, 14<p style="text-align: left;"></p><h2 style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">MÚSICA INDESITJABLE</span></h2><span style="font-family: arial;">És molt probable que, anant a peu per dins del poble us hàgiu creuat amb algun espècimen d’aquests mutants que, al volant del seu cotxe normalment tunejat i amb els vidres abaixats, us fa escoltar la sorollada que emet el seu equip de so amb potència mesurable en megavats, que ell deu considerar música celestial, atesa la cara de satisfacció amb què circula.<br /> </span><span style="font-family: arial;">Sempre m’he quedat amb les ganes d’aturar-ne un i comunicar-li que el so de màquina de batre que em fa escoltar em desagrada profundament i que les ordenances municipals deuen dir alguna cosa relativa al nivell de decibels amb què contamina sonorament l’espai urbà.<br /> </span><span style="font-family: arial;">De vegades, sobretot de nit, he arribat a sentir algun d’aquests salvatges des dins de casa, i deu picar fort, perquè els vidres dobles amb aïllament acústic no són capaços de retenir l’embat de les ones acústiques desbordades. És llavors quan em venen ganes d’abrigar-li una galleda d’aigua des de la finestra, però me n’estic perquè, quan tingués la galleda plena, ell ja seria carrer enllà desvetllant altres veïns. </span><p></p>Joan Rocahttp://www.blogger.com/profile/11353176700468837749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2607779874721380467.post-20292912579702433602024-02-22T00:32:00.000-08:002024-02-22T00:32:46.320-08:00 REFLEXIONS DE JUBILAT, 13<p style="text-align: left;"></p><h2 style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">QUIN JUTGE!</span></h2><span style="font-family: arial;">La pobra veïna d’origen africà de Santa Margalida (Mallorca) que porta un quart de segle integrada a la població i relacionant-se amb els seus veïns en un perfecte català, no “ha justificat un grau suficient d’integració a la societat espanyola” per poder aconseguir la nacionalitat d’aquest país d’opereta.<br /> </span><span style="font-family: arial;">L’entrevista que el jutge li va fer, i que ella suposava que seria en català, l’únic idioma que parla perquè és l’oficial de la comunitat autònoma on resideix, va ser en castellà, una llengua que només coneix gràcies a un parell de cursets organitzats pel seu ajuntament.<br /> </span><span style="font-family: arial;">Quin malànima estúpid pot denegar aquest dret emparant-se en la constitució? O sigui, que un jutge que no deu saber un borrall de català, perquè el deu considerar poc menys que una mena de dialecte o argot parlat per la xusma amb qui no es relaciona, pot ser ciutadà de ple dret de Mallorca i la pobra dona, evidentment molt més mallorquina i catalana que ell, no té prou voluntat d’integració a la societat que l’ha acollida.<br /> </span><span style="font-family: arial;">“Cosas veredes, amigo Sancho, que faran fablar las piedras”. He buscat una referència en la llengua imposada i he trobat aquesta expressió del Quixot de Cervantes. </span><p></p>Joan Rocahttp://www.blogger.com/profile/11353176700468837749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2607779874721380467.post-69130503555149594862024-02-21T00:21:00.000-08:002024-02-21T00:24:44.225-08:00 REFLEXIONS DE JUBILAT, 12<p style="text-align: left;"></p><h2 style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">ENCARA MÉS INCIVISME</span></h2><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOUjWiVx5WmTPF2bM6m8lJOH3XAFCMZe9dN69BI_zVlZvYg3LNaqPv4gk75hpQNJUq7ED4juYMdnnLQT9Q-XH2ugLRZvv33m3uhurY4l9ZIyDMQtfSiKFnhbJ0eh78DrLm-qBFNlOxoReRuALLO3CMHXKYBkZOYVmvXubHCNzUfID1UN3lHe1PfG3kKMKK/s511/Cam%C3%AD%20Gurri.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="317" data-original-width="511" height="199" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOUjWiVx5WmTPF2bM6m8lJOH3XAFCMZe9dN69BI_zVlZvYg3LNaqPv4gk75hpQNJUq7ED4juYMdnnLQT9Q-XH2ugLRZvv33m3uhurY4l9ZIyDMQtfSiKFnhbJ0eh78DrLm-qBFNlOxoReRuALLO3CMHXKYBkZOYVmvXubHCNzUfID1UN3lHe1PfG3kKMKK/s320/Cam%C3%AD%20Gurri.jpg" width="320" /></a></div>Si per aquelles coses s’escau que us trobeu passejant pel camí que transcorre paral·lel al costat del riu Gurri, tant si ho feu cap al nord amb direcció a Malloles com si ho feu cap al sud, cap a la font dels Frares, us recomano que vigileu bé on trepitgeu i no se us acudeixi apartar-vos ni un pam del camí fressat.<br /> </span><span style="font-family: arial;">Fa un cert temps, vaig recriminar al propietari d’un gos que deixés la tifarada que acabava d’evacuar i s’allunyés sense recollir-la. Em va contestar que el gos no havia pas defecat al camí, sinó al marge damunt de l’herba i que allà no estava pas obligat a recollir-ho. No recordo exactament què li vaig dir, però em sembla que em vaig referir als meus dubtes sobre el raonament que acabava de fer a manera d’exculpació.<br /> </span><span style="font-family: arial;">Aquest diumenge mateix vaig poder comprovar que un altre cívic propietari de gos, que per la mida es podria comparar a un vedell, deixava amb total impunitat una monumental tifarada just en aquella línia poc marcada entre el terra fressat i la fullaraca de sota els arbres. Segurament havia d’haver-li fet notar la meva disconformitat amb el seu comportament, però què voleu que us digui! Em cansa aquesta feina d’agent cívic sense cap mena de reconeixement i amb resultats tan poc reeixits. </span><p></p>Joan Rocahttp://www.blogger.com/profile/11353176700468837749noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2607779874721380467.post-20147973781616719812024-02-20T00:27:00.000-08:002024-02-20T00:32:56.657-08:00 REFLEXIONS DE JUBILAT, 11<p style="text-align: left;"></p><h2 style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">INCIVISME RECALCITRANT</span></h2><span style="font-family: arial;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4dU6FYWBlc5R54UQtyn3anCbTnT2cT37xZ_0KWrhCEP2Xz91BGGr9W4FtCJWxfngBYlT5wY1MJ7f9aXQEVActF2MLVkHGqb-scq6Btx81z8J3aYtDeObXoaVoA6pDB3mcAvDfV4f-lZyeRfzpuTWyn6ya36ToVC6jDr4mWEYY3PMDljL8-4xR7vDlHXTN/s269/Hotel%20Colon.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="187" data-original-width="269" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4dU6FYWBlc5R54UQtyn3anCbTnT2cT37xZ_0KWrhCEP2Xz91BGGr9W4FtCJWxfngBYlT5wY1MJ7f9aXQEVActF2MLVkHGqb-scq6Btx81z8J3aYtDeObXoaVoA6pDB3mcAvDfV4f-lZyeRfzpuTWyn6ya36ToVC6jDr4mWEYY3PMDljL8-4xR7vDlHXTN/s1600/Hotel%20Colon.jpg" width="269" /></a></div>Situeu l’acció a l’ampla vorera que hi ha davant del que havia estat l’Hotel Colon, al centre de Vic. Una dona que podríem qualificar d’entrada en anys, després de netejar-se el nas amb un mocador d’un sol ús, decideix que el millor lloc on pot anar a parar el paper en qüestió és a terra, un contenidor prou ample que es veu que ho accepta tot. Passa davant dels meus ulls i, abans que pugui reaccionar per recriminar-li la seva actitud, una àvia que anava davant meu l’escomet per retreure-li el seu incivisme.<br /> </span><span style="font-family: arial;">La dona en qüestió, després de mirar la persona que la interpel·la amb un gest de menyspreu, li contesta: “Pues si te molesta, lo recojes!”<br /> </span><span style="font-family: arial;">La pobra àvia, no sap com contestar al moc que li acaben de clavar i jo em limito a dir-li: “Molt bé, eh! A més d’incívica, 'borde'. Quins collons que tens!”<br /></span><span style="font-family: arial;">I em quedo amb les ganes de recollir el mocador brut i fotre-li pels morros. Me’n priva el fet que estigui brut de la merda que deu destil·lar el seu nas i que darrerament hi ha molts casos de grip i Covid. </span><p></p>Joan Rocahttp://www.blogger.com/profile/11353176700468837749noreply@blogger.com0