“ENCIMBELLAR”
Posar a dalt de tot, al capdamunt, al cim d’un lloc elevat.És un verb derivat de “cimbell” que és l’ocell o objecte que es posa al cim d’un pal i serveix d’esquer per atreure els ocells que es volen caçar. El mot ve del llatí vulgar “cymbellum” diminutiu de “cymballum” (címbal, campaneta). Als inicis, el reclam devia ser alguna campaneta, picarol o cascavell. És probable que el resultat fonètic del mot també s’hagi vist influït per la formació d’un mot compost de “cim” i “bell” a causa de l’expressió “al bell cim”.
“Vam encimbellar la vella cadira de voga al capdamunt de la pila de llenya que havíem amuntegat a la lliça per fer la foguera de Sant Joan.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada