diumenge, 30 d’octubre del 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 163

“ESTRITLLAR-SE”

És un verb impersonal referit només al fenomen meteorològic d’asserenar-se el cel, el temps, el dia.
Tot i que sembla un mot d’aquells que l’ús popular ha anat transformant, és perfectament correcte i el podem trobar al Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC.
És un mot que segurament procedeix de l’adjectiu “estelat” que va anar agafant la forma “estitllat” fins a patir l’afegit de la erra per culpa del mot estrella.
“A migdia el cel es va anar estritllant i va quedar una tarda d’allò més assolellada”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada