“SAPASTRE”
Tant el podem usar per referir-nos a una persona beneitona, ximpleta, curta de gambals, com a algú que fa la feina malament, un malfeiner amb qui no es pot comptar.Sembla que el mot, derivat del preromà “sapo” amb l’influx de mots com pillastre, podria haver arribat a casa nostra a través dels pastors del Pirineu, molts d’ells d’origen basc.
“Mira que arribes a ser sapastre! Ja et vaig dir que em penediria d’haver-te recomanat al fuster. No has durat ni una setmana com a aprenent.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada