ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 146

“GAIATO”

És el bastó que fan servir els pastors, encorbat a la part superior, que els servia a manera de ganxo per atrapar les ovelles per la cama.
La paraula ve del llatí vulgar hispànic “cajatus” amb què es referien a un bastó. La paraula era derivada del llatí “caja –ae” amb què es referien a una porra o garrot. Segurament va patir la influència de l’aragonès pirinenc.
“Va agafar el gaiato, es va posar el sarró en bandolera, es va penjar el paraigua a l’esquena, va cridar el Pelut que jeia a l’entrada del corral i amb un xiulet llarg va posar el ramat en marxa.”